Antoni Deu
Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona (Les cardes dels germans Deu). Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil.
Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro.
Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va instal·lar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona. Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta ja els seus productes a l’Exposició Industrial de Madrid, on li donen una medalla de plata, ja que el seu producte "a su perfección reúne ser el resultado de una fábrica montada en grande y que por lo mismo permite abastecer al menos para el consumo de la provincia a precios arreglados" (Exposición pública de los productos de la industria española en 1841, pàg. 73). L’establiment del carrer d’Amàlia utilitza màquines de vapor per a fabricar les cardes, un fet que la situa entre les primeres a fer-ho a Catalunya.
A l’Exposició de Barcelona del 1844 els dos germans Deu presenten el mateix producte: plaques i cintes de cuir de diferents amples per a cardes. Però cadascun pel seu compte. A partir d’aquell moment, els dos germans seguiran camins diferents. Gregori Deu es mantingué fidel a la fabricació de cardes, mentre que Antoni es dedicarà a l’adoberia i a la indústria i el comerç de les pells.
El 1850, amb motiu de l’Exposició Industrial que se celebra aquest any a Madrid, trobem Antoni Deu i Fill, que hi presenten badanes de diferents colors, procedents de la seva fàbrica d’Horta. La badana és la pell d’ovella assaonada amb adobs vegetals, que s’utilitza per a folrar barrets o sabates. La bona marxa de l’empresa deuria ser la base de la societat anònima, que integrarà el negoci dels Deu, pare i fill.
La Teneria Barcelonesa, SA
El 8 de juny de 1853, el Ministeri de Foment espanyol autoritzava la constitució de La Teneria Barcelonesa, SA. Era el darrer pas perquè la nova societat fos acceptada oficialment. L’empresa d’Antoni Deu i el seu fill es convertia així en anònima, amb l’entrada de capital i d’accionistes.
El capital serà de 6 milions de rals, o sigui 300 000 duros. El capital no es va desemborsar immediatament, però sí en el termini de tres anys. El 1856 hi havia ja els 6 milions dipositats a la caixa de l’empresa. Les necessitats financeres i les bones perspectives faran que al juny del 1857 La Teneria Barcelonesa emeti i col·loqui en el mercat 2 milions més de rals —100 000 duros— en obligacions. Es generaven beneficis, es repartien dividends i l’acció cotitzava a la Borsa de Barcelona, amb una plus-vàlua del 30% sobre el seu valor nominal. La Junta de Govern (1857) fou:
- President: Joan Fontanilles
- Vocals: Marià Torrabadella, fabricant de barrets
- Ignasi Girona i Agrafel, industrial i financer
- Bartomeu Llovet
- Secretari: Josep March i Pascual
- Director gerent: Jeroni Deu
La fàbrica serà la que els Deu tenen a Horta. Una fàbrica que treballarà amb una màquina de vapor de 40 cavalls de potència i que es convertirà en l’única d’Horta, ja que en aquell moment no hi havia altres establiments industrials en el que era un municipi autònom del de Barcelona.
La producció devia ser molt variada. L’empresa era la més important de Catalunya en el sector de la pell. El despatx era al carrer de Darrera Palau, núm.1. El seu director i gerent era Jeroni Deu, el fill del fundador, que vivia a la mateixa fàbrica, com era tradicional. Hi treballaven 200 obrers.
L’especialització arribarà aviat. La Teneria Barcelonesa, SA serà la primera productora de corretges per a ús industrial, que són fonamentals en totes les fàbriques del país com a elements de transmissió de la força. Aquesta especialització apareix ja amb motiu de la presència de l’empresa a l’Exposició Industrial del 1860 a Barcelona. A les corretges, situades en primer lloc, s’afegeixen, però, altres productes com són cuirs adobats, destinats a soles de sabata, o pells adobades per a marroquineria. A l’Exposició de París, set anys més tard (1867), presentarà els mateixos elements i el cronista informa que "es quizá el establecimiento más importante de España en este ramo" (Orellana, pàg. 172). El seu despatx barceloní ha passat ara al carrer de la Princesa, núm. 14.
L’Exposició barcelonina del 1871 serà la darrera per a La Teneria Barcelonesa. El final dels anys seixanta i el començament dels setanta són anys bons per a la indústria de la pell i per a La Teneria, que reparteix uns dividends correctes als seus accionistes. Però el 1874 només pot repartir el 4% i l’any següent s’acorda la dissolució de la societat.
La Teneria Barcelonesa, SA. Dividends pagats, 1856-1874.
El procés de liquidació durarà quatre anys com a mínim. S’inicia el 1875 amb quatre pagaments de 10 duros cadascun als titulars de les accions i es continua els anys següents, però a un ritme més espaiat i amb una reducció del capital retornat. L’autor ha sumat fins a 295 ptes. retornades sobre les 500 ptes. desemborsades.
La fàbrica es va aturar durant alguns anys. El 1884 o el 1885 s’obre de nou com a Teneria Barcelonesa, però ara és un nom comercial. Per als habitants d’Horta continua essent l’empresa de Deu i Companyia. Es presentarà amb aquell nom a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, on guanyarà una medalla de plata per les seves corretges. De fet, la presència de La Teneria a Horta —incorporada a Barcelona el 1904— facilitarà la creació d’altres petites empreses adoberes al mateix terme.