Tomàs Brugada i Rifà era ganxó, nascut el 1861. La família no li aportà cap patrimoni i es va haver d’espavilar sol. Quan tenia vint-i-cinc anys, el 1886, fou el segon soci de G. Ferrer, Brugada i Companyia, que començarà a treballar el suro a la seva població d’origen. Aviat es convertirà en T. Brugada i Companyia, essent-ne ell l’autèntic motor.
Com a empresari, la seva activitat es manifestarà en un doble sentit: la creació i consolidació d’un mercat exterior i la mecanització del procés productiu. El seu primer mercat serà el dels Estats Units, que Tomàs Brugada coneixia bé, ja que havia viscut un temps a Nova York, on arribà a crear una sucursal, però que no havia de durar.
El moll de Palamós, en una postal de començament de segle.
Anunci de Brugada i Companyia (Guía de España y Portugal, 1898).
Tomàs Brugada es considerava un tècnic del suro. No tan sols pel que fa al coneixement de la primera matèria sinó també per la seva participació personal en la solució d’alguns dels problemes mecànics que la producció de taps i de planxes de suro comportava.
Al final de segle obrí una sucursal a Sevilla, on devia comprar primera matèria per a la fàbrica; una altra, complementària de la seva, a Palafrugell, i una tercera a Lisboa. A la fàbrica de Sant Feliu tenia 400 treballadors.
La seva importància dintre del sector és subratllada per la visita que la fàbrica rebé d’Alfons XIII el 1904, amb motiu de la visita del rei a Sant Feliu per a posar la primera pedra de les obres del port. Aleshores l’empresa era ja individual, a nom de Tomàs Brugada.
La producció de Tomàs Brugada era, especialment, de taps de xampany i de suro en planxes.
Tomàs Brugada morí el 1923 i la indústria morí amb ell.