i afinador | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

afinador | afinadora

Etimologia: de afinar 1a font: 1696, DLac.
  1. masculí i femení
    1. Persona que afina. Afinador de metalls.
    2. especialment Persona que té per ofici afinar pianos i altres instruments músics.
  2. masculí història Persona que tenia per ofici de vigilar l’exactitud dels pesos i les mesures utilitzats en les transaccions mercantils i de corregir-ne qualsevol imperfecció.
  3. masculí música Estri que serveix per a afinar instruments musicals.
  4. masculí indústria tèxtil Instrument proveït d’una part activa d’esmeril que és col·locada sobre la carda quan se n’ha d’esmerilar el raspall d’acer.
afinador
Llegir més...