i afinar | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

afinar

Etimologia: de fi3 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer més fi, més delicat.
    2. transitiu Fer més fi, més cortès (algú).
    3. pronominal Afinar-se les mans. Afinar-se un vi, un licor.
    4. transitiu figuradament Afinar el gust, els costums.
  1. pronominal Gairebé encertar, acostar-se molt al fi que hom es proposa. En el discurs de comiat va afinar-se molt en tot el que va dir.
  2. transitiu Arribar a veure, a distingir.
  3. transitiu Corregir qualsevol imperfecció. Afinar un mecanisme, les cobertes d’un llibre.
  4. transitiu ceràmica Fer desaparèixer els caires vius de les peces de terrissa encara crues fregant-les amb el llimador, aprimar-les del fons o llimar-les de qualsevol part que convingui.
  5. transitiu metal·lúrgia
    1. Purificar un metall per qualsevol mètode.
    2. En la metal·lúrgia de l’acer, obtenir l’acer mitjançant l’oxidació i l’eliminació dels elements que té en excés el ferro colat o qualsevol altra primera matèria.
    3. afinar el gra Reduir les dimensions del gra d’un metall.
  6. transitiu metrologia Ajustar un instrument de mesura per a obtenir indicacions precises.
  7. música
    1. transitiu Posar un instrument musical a to.
    2. usat absolutament Cantar o tocar un instrument musical amb els tons justos.
  8. transitiu radiotècnia Sintonitzar una emissora tan bé com ho permet el receptor.
  9. transitiu indústria tèxtil Referit a un cos de muntura jacquard, graduar a un mateix nivell i d’un en un tots els mallons o vidres de què és compost.
  10. transitiu indústria vidriera En la indústria del vidre, mantenir la pasta en fusió un cert temps, a fi que deposi els materials no dissolts i les bombolles d’aire se separin.
afinar

Llegir més...