OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

alfabet 1

Etimologia: del ll. alphabetum, pres del gr. alphábētos, format amb el nom de les dues primeres lletres gregues álpha i bē͂ta 1a font: s. XIII, Llull
    masculí
    1. Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
    2. Llista d’aquestes lletres disposades en un ordre convencional. Ordenar segons l’alfabet.
    1. Conjunt de signes visuals, acústics o tàctils, emprats en un sistema de comunicació cadascun dels quals correspon a una lletra de l’alfabet. Alfabet braille.
    2. alfabet morse telecomunicacions Codi telegràfic que assigna a cada lletra de l’alfabet i a cada xifra un senyal format per una successió d’impulsos de dues durades diferents: curta, anomenats punts, i llarga, anomenats ratlles.
    3. alfabet telegràfic telecomunicacions Conjunt de signes cadascun dels quals correspon a una lletra o a un número.
  1. música Notació alfabètica.
  2. alfabet fonètic fonètica, fonologia Sistematització gràfica convencional a través de la qual es transcriuen els trets fonètics de les locucions fòniques.



  3. Vegeu també:
    alfabet2
alfabet

Llegir més...