OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

aliança

Partició sil·làbica: a_li_an_ça
Etimologia: de aliar 1a font: 1461
    femení
    1. Acció d’aliar o d’aliar-se dos o més pobles, dues o més organitzacions o dues o més persones;
    2. l’efecte. Aliança ofensiva, defensiva.
  1. Connexió o parentiu contret per matrimoni.
  2. Anell de casament.
  3. Acció d’aliar o d’unir coses dissemblants. L’aliança de la força amb la justícia.
  4. botànica Unitat de classificació de la tipologia de la vegetació, inferior a l’ordre, que agrupa una o més associacions afins.
  5. dret internacional Forma de cooperació estreta entre estats, materialitzada en un acord o tractat polític o militar, mitjançant el qual els estats protegeixen o realitzen els seus interessos.
  6. heràldica
    1. Dit de dues destres enllaçades.
    2. Dit de les armes de llinatge que formen diferents quarters dins un mateix escut.
    3. Dit de l’escut partit al primer quarter del qual hi ha les armes del marit i al segon les de la muller.
  7. ciències polítiques Acord entre diversos partits polítics a nivell electoral o parlamentari per formar un govern de coalició.
  8. religió En la tradició bíblica, pacte d’unió entre Déu i el poble escollit.
  9. aliança de llengües lingüística Grup de llengües no emparentades genèticament que presenten certes característiques comunes.
  10. aliança de sòls pedologia Agrupament dels sòls segons la natura química de la part mineral del filtre del sòl.
aliança

Llegir més...