i ara | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

ara 2

Etimologia: probablement del ll. ad horam ‘a l’hora’ 1a font: 1084
  1. adverbi
    1. En aquest moment. Ara vinc. Ara mateix. D’ara endavant.
    2. En un moment futur o pretèrit pròxim al present; adés. Ara ha arribat el pare. Ara dinarem. Fins ara.
    3. ara... ara... Introdueix proposicions distributives. Ara guanyem, ara perdem.
    4. ara com ara Mentre no canviïn les coses.
    5. ara i adés De tant en tant.
    6. ara i sempre En tot temps.
    7. ara o suara Un cop o altre.
    8. ara per ara En aquest moment si més no.
    9. ara si mai O ara o mai.
  2. conjunció
    1. Malgrat això. No tinc ganes d’anar a la platja; ara, si tan bo feia, hi aniria.
    2. ara bé Això suposat, demostrat al punt on som del raonament.
  3. com ara (o com és ara) locució conjuntiva Si fa no fa com, aproximadament com. Un noi alt com és ara tu.
  4. i ara!
    1. Exclamació que demostra sorpresa per una acció o una dita inesperada d’un altre. I ara!, amb aquest fred i sortir sense abric? I ara!, se n’ha anat sense dir-vos res? I ara!, què em dius?
    2. Exclamació que denota negació davant una pregunta, una petició, sorprenents. Després de perseguir-nos volen ajut?, i ara!



  5. Vegeu també:
    ara1
ara

Llegir més...