OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

arameu | aramea

Partició sil·làbica: a_ra_meu
Etimologia: del ll. aramaeus, de l’hebreu Aram, epònim bíblic dels arameus i nom antic de Síria
  1. adjectiu història Relatiu o pertanyent als arameus o a llur llengua.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble semita establert al segle XI aC a l’oest d’Assíria.
  3. masculí lingüística Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental parlats pels antics arameus, que constituí la lingua franca del Pròxim Orient.
arameu

Llegir més...