OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

arrel

Etimologia: de rel, amb la a- aglutinació de l’article: la rel interpretat com l’arrel 1a font: s. XIX
    femení
  1. botànica
    1. Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
    2. posar arrels figuradament Fixar-se en un lloc.
    1. per extensió anatomia animal Fascicle de fibres nervioses que, juntament amb d’altres, forma part d’un tronc nerviós.
    2. per extensió anatomia animal Part d’un òrgan o d’una formació anatòmica que s’implanta en el si d’un teixit. Arrel de la dent, de l’ungla, del pèl.
    3. figuradament Origen, causa. L’avarícia és l’arrel de tots els mals.
    4. d’arrel locució adverbial De soca-rel. Tallar el mal d’arrel.
  2. lingüística Nucli que resta d’un mot en separar-ne els afixos i les modificacions flexionals, i que hi aporta la significació lèxica.
  3. matemàtiques
    1. Quantitat que, presa com a factor un cert nombre de vegades, dona com a producte una quantitat determinada. Arrel quadrada. Arrel cúbica.
    2. En un arbre, vèrtex caracteritzat pel fet de no haver-hi cap fletxa que s’hi adreci.
    3. arrel d’una equació Valor de la quantitat desconeguda que satisfà l’equació, anomenada també solució o zero de l’equació.
    4. extreure l’arrel enèsima (d’un nombre) Calcular-la.
  4. béns arrels dret civil Béns que consisteixen en terres i possessions, dits també béns immobles o seents.
arrel

Llegir més...