i articulació | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

articulació

Partició sil·làbica: ar_ti_cu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. articulatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1390, Torcimany
    femení
  1. anatomia animal Zona d’unió entre dues parts rígides d’un animal (ossos, artells) que els dona mobilitat.
  2. anatomia vegetal Nus ben diferenciat que separa dos segments d’un òrgan vegetal.
  3. construcció Unió mòbil entre dos elements, peces o parts d’una estructura, que pot transmetre esforços de tracció o compressió però mai parells de torsió.
  4. fonètica, fonologia Posició i moviments globals dels òrgans de la parla en l’emissió de cadenes fòniques identificables i significatives respecte al repòs relatiu.
  5. música Emissió clara, precisa, nítida, dels diversos sons d’una frase musical.
  6. tecnologia Unió mòbil entre dues peces, que els permet un desplaçament angular recíproc, la transmissió d’esforços de tracció o compressió, però mai parells de torsió. Articulació de ròtula.
  7. Acció d’enunciar en articles separats. L’articulació dels motius d’un recurs.
articulació
Llegir més...