i atac | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

atac

Etimologia: de atacar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció d’atacar 1, 2, 3 i 8. Témer l’atac dels tancs.
  2. esports En l’esgrima, acció dirigida a ferir l’adversari.
  3. esports En natació, inici de la tracció dels braços.
  4. fonètica, fonologia Manera de posar-se en moviment vibratori les cordes vocals en pronunciar un fonema vocàlic en posició inicial de mot o d’emissió fònica.
  5. metal·lúrgia Operació que posa al descobert l’estructura dels metalls i els aliatges al microscopi, mitjançant una reacció sobre les superfícies d’aquests, prèviament polides, amb un reactiu d’efecte diferencial sobre els diversos cristalls o constituents dels metalls.
  6. música Acció d’atacar.
  7. patologia Accés, ordinàriament sobtat, d’una malaltia periòdica o que presenta recaigudes més o menys freqüents. Atac de feridura, de gota, d’epilèpsia.
  8. química Acció destructiva d’una substància sobre un material.
  9. tàctica
    1. Acció d’atacar, consistent en un conjunt d’accions parcials per mitjà de les quals hom avança sobre la posició enemiga fins a ocupar-la.
    2. antigament Toc de corneta o de timbal amb què hom indicava a les tropes l’inici de l’atac.
atac
Llegir més...