Partició sil·làbica: au_gust Etimologia: del ll. augustus, -a,-um ‘consagrat, majestuós, venerable’, der. de augūr ‘el qui fa bons presagis per a l’acreixement d’una empresa’, relacionat amb augĕre ‘fer créixer’
adjectiu
Que inspira reverència i admiració per la seva grandesa, la seva excel·lència, la seva dignitat, la seva sublimitat.
història Qualificació titular d’origen religiós, presa del vocabulari dels àugurs, que fou conferida pel senat romà a l’emperador Octavi.
