OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

babuí

Partició sil·làbica: ba_bu_í
Etimologia: del fr. babouin, de l’arrel expressiva b-b, que suggereix nocions d’objecte arrodonit, moviment de llavis, ganyota, ineptitud o estupidesa
masculí [plural babuïns] zoologia Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids (Papio sp), de musell llarg i glabre i de callositats isquiàtiques sovint de colors vius; cal esmentar el babuí anubis (P. anubis), de color d’oliva, i el babuí sagrat (P. hamadryas), molt gros i de callositats isquiàtiques d’un color vermell viu.
babuí

Llegir més...