OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

baga 2

Homòfon: vaga, vague
Etimologia: del ll. td. baca ‘anella’ 1a font: 1296
    femení
  1. Nus o llaçada en què un dels caps de la corda, del cordó, etc., no és fet passar del tot i forma com un ull o una anella per on pot passar una altra corda, un altre cordó, etc., on pot ésser subjectat un gafet, un ganxo, etc., que serveix d’adorn, etc.
  2. anella 1 i 2.
  3. ferreteria Anella metàl·lica proveïda d’una espiga, roscada o no, que permet de fixar-la, especialment a la fusta (és anomenada també armella).
  4. tecnologia Anella per a passar-hi o aguantar una barra, una lleva, per a articular dues peces mòbils d’un mecanisme.
  5. indústria tèxtil
    1. Cadascuna de les peces de fil o de cinta d’acer o de ferro amb uns ulls als extrems pels quals passen els perxerats dels lliços del teler, i un ullet a la part central per on és enfilat un fil d’ordit o més d’un i que serveixen per a aixecar-los o abaixar-los formant la calada.
    2. Tira d’acer o de fil retort la qual, penjada a cada arcada de la muntura jacquard, té la mateixa finalitat que la baga dels lliços.
    3. baga boja Calota.
  6. En les puntes, malla.



  7. Vegeu també:
    baga1
baga

Llegir més...