i baldufa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

baldufa

Etimologia: d’origen incert; tenint en compte els altres sentits del mot i els derivats, sembla que cal partir de la idea de cosa que dona voltes, que s’infla o és falsa, relacionada versemblantment amb el mot balda 1a font: 1371
    femení
    1. jocs d’entreteniment Joguina de fusta en forma de pera, acabada en una punta de ferro, que hom fa giravoltar sobre aquesta punta imprimint-li un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill prèviament enrotllat en la part cònica i que es desenrotlla tenint-lo subjecte per un cap i llançant la baldufa contra el sòl.
    2. figuradament Persona molt baixa d’estatura.
    3. fer ballar (algú) com una baldufa Fer fer a algú tot el que hom vol.
    1. mecànica Qualsevol cos que gira recolzat només en un punt.
    2. tecnologia Part extrema d’un arbre giratori, suportada per un dau o coixinet.
  1. oficis manuals
    1. Eina per a foradar emprada antigament pels adobacossis i en altres oficis.
    2. Eina metàl·lica o de fusta, en forma de T, que era emprada per a eixamplar la boca de les canonades, per a fer embuts, etc.
    3. Eina de fusta que consisteix en una peça cònica proveïda o no de cabota a l’extrem ample, emprada per a eixamplar la boca de les canonades, especialment les de plom.
    1. ictiologia Melva.
    2. zoologia Nom donat a diversos mol·luscs gastròpodes prosobranquis dels gèneres Monodonta, Gibbula i Turbo, amb la conquilla en forma de baldufa, molt nacrada a l’interior.
baldufa

Llegir més...