i baró | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

baró

Homòfon: beró
Etimologia: d’una forma de ll. vg., possible resultat de la fusió d’un mot germ. *baro ‘home lliure apte per a les armes’ amb el ll. popular baro, -ōnis ‘home brutal’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. història A l’alta edat mitjana, home notable.
  2. història A la baixa edat mitjana, noble o magnat.
  3. història Als Països Catalans, almenys des del segle XIII, senyor que tenia el domini jurisdiccional d’una baronia.
    1. Títol nobiliari per sota del de vescomte.
    2. Persona que posseeix el títol de baró.
    1. Home arribat a l’edat viril.
    2. especialment Home de respecte, d’autoritat. El nostre veí és un sant baró.
  4. marina, marítim Cadascun dels caps o les cadenes que, fermats a la pala del timó, eren usats antigament per a governar el vaixell en cas d’avaria del sistema de govern.
baró

Llegir més...