OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

bell | bella

Homòfon: vell
Etimologia: del ll. bĕllus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII
    adjectiu
    1. Que té les qualitats que constitueixen la bellesa, ple de bellesa. Belles faccions. Belles paraules.
    2. bell sexe Sexe femení.
    1. Molt bo.
    2. bella mar Mar tranquil·la, quieta.
    3. bell temps Temps clar, serè.
    4. ésser una bellíssima persona Ésser ple de bones qualitats morals.
    1. Gran, fort, intens. Tenir un bell apetit. Va fer un bell ruixat.
    2. una bella estona Una estona llarga.
    1. En locucions adverbials, precisament (allí, en tal moment, etc.). Al bell cim de la carena. Al bell mig del carrer. Al bell cor de la nit.
    2. a bell ull locució adverbial Sense comptar, sense pesar, sense mesurar.
  1. de bell antuvi locució adverbial Des del primer moment, abans de tota altra cosa.
  2. de bell nou locució adverbial Una altra vegada.
bell

Llegir més...