i bigàmia | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran Diccionari de la llengua catalana

bigàmia

Partició sil·làbica: bi_gà_mi_a
Etimologia: de bi- i -gàmia 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. Estat de la persona unida matrimonialment a dues altres persones ensems.
  2. Estat de qui es casa amb un vidu o una vídua.
  3. dret canònic Segones noces, una vegada desaparegut el primer vincle matrimonial.
  4. dret penal i dret canònic Delicte consistent a contreure un ulterior matrimoni sense haver estat dissolt l’anterior.
bigàmia
Llegir més...