i boga | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

boga 2

Homòfon: voga
Etimologia: del ll. bŭda, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
femení botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les tifàcies (Typha sp), de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, amb les quals hom fa seients de cadira, estores, cistells, etc.; balca.


Vegeu també:
boga1
boga3
boga4
boga
Llegir més...