i bonó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

bonó

Etimologia: d’un cèlt. *bundon-, der. de bundo- ‘fons’; la forma boló és una variant per dissimilació originada en el pl. bonons i en el der. bononera 1a font: c. 1400
    masculí
    1. Forat practicat en una de les dogues de la bota pel qual hom hi fica el vi, etc.; bononera.
    2. Forat per on es buida l’aigua d’un safareig, d’una pica, etc.; bononera.
    1. Tap de bota.
    2. Tap de safareig, de pica, etc., proveït d’un filferro, d’una cadeneta, etc., perquè hom pugui destapar la bononera sense ficar les mans a l’aigua.
  1. Estaca que serveix de tap de la bononera.
bonó
Llegir més...