OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

2

Homòfon: be f, ve
Etimologia: v. 1
    conjunció
    1. Mot usat en posició inicial per a respondre contradient una asseveració, un supòsit, qualsevol dubte possible. No fa fred? Bé t’has ben abrigat, tu! Bé podia haver dit que es casava, oi?
    2. bé ... però Prou ... però, ... però malgrat això. Bé ho sembla, però tothom diu que no.
    1. Emprat com a reforç d’altres conjuncions. Els uns o bé els altres.
    2. ara bé locució conjuntiva Per a indicar il·lació (en un raonament). Tot això és molt positiu. Ara bé, caldrà examinar-ho.
    3. doncs bé locució conjuntiva Introdueix una conseqüència que podria ésser posada en dubte, que podria ésser objectada, etc. Vam deixar-ho tot net. Doncs bé, algú ho ha tocat.
  1. si bé (o per bé que, o bé que) locució conjuntiva Encara que. Llavors estava serè, si bé no del tot. Finalment ho va fer, per bé que no li agradava. Vam fer tard, bé que ells encara no hi eren.



  2. Vegeu també:
    1
    3

Llegir més...