i botzina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

botzina

Etimologia: del ll. bucĭna ‘corn que tocaven pastors i caçadors’ 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. Instrument de vent que consisteix en una banya, un tub corbat, etc., i produeix un so semblant al de la trompa, que serveix normalment per a fer senyals. Transmeteren l’alarma mitjançant una botzina. Les botzines dels automòbils antics.
    2. Tub en forma de con, que, acostat a la boca, permet de projectar la veu en una determinada direcció i que aquesta arribi més lluny que no ho faria sense el dit aparell.
  1. automòbil, automobilisme Avisador acústic basat en la transformació d’energia elèctrica o mecànica en energia sonora i en la seva amplificació en un tub de forma cònica que serveix d’acoblament entre una placa vibrant d’entrada i l’aire exterior de sortida.
  2. electroacústica Tub de secció variable, amb superfícies terminals d’àrees diferents, destinat a acoblar correctament una membrana vibrant de superfície petita a l’aire ambient.
  3. música Trompeta medieval recta, molt llarga i estreta, amb un pavelló força gros.
  4. zoologia Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis (Triton nodiferus), molt gros, de conquilla cònica, de colors clars, amb espires regulars.
botzina

Llegir més...