OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

broma 4

Etimologia: probablement de broma3, perquè la corcadura del buc feia ‘pesants’ les embarcacions; d’aquí ‘broma pesada’; en el sentit de ‘facècia’ és modern (1839)
    femení
    1. Acció d’entretenir-se fent o dient facècies, movent gatzara, etc. Fer broma. Estar de broma.
    2. de broma No seriosament. Ho diu de broma.
    3. ésser de la broma Ésser alegre, faceciós.
  1. Allò fet o dit a algú amb el propòsit de riure’s d’ell, de fer-hi broma.



  2. Vegeu també:
    broma1
    broma2
    broma3
broma

Llegir més...