OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

bronzejar

Etimologia: de bronze 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
    1. bronzar 1.
    2. Donar a alguna cosa l’aparença de bronze per exposició al sol, etc. El sol i la neu els han bronzejat la cara.
  1. per extensió Embrunir.
bronzejar

Llegir més...