i bruixa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Anuaris
Cronologia
Diccionaris de la llengua
Diccionaris bilingües
Divulgació científica
Diccionaris enciclopèdics
Estadístiques
Obres temàtiques
  •    De lliure accés
  •    Prèmium
  •    Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bruixa 1

Partició sil·làbica: brui_xa
Etimologia: d’origen incert, probablement preromà, potser der. de *vroiksa, del cèlt. vroikos ‘bruc’, pel fet d’aplegar-se les bruixes en ermots de brucs 1a font: s. XIII
    femení
  1. esoterisme Dona que practica la bruixeria.
  2. per extensió
    1. Dona vella i lletja.
    2. Dona lletja i dolenta.
    3. Nom donat a certs ocells considerats de mal averany.
    4. Nom donat a algunes papallones nocturnes grosses de cos gruixut.
  3. cacera de bruixes història Caça de bruixes.
  4. fer córrer la bruixa Emprar el suborn o altres mitjans il·lícits per a obtenir alguna cosa.
  5. ficar-s’hi la bruixa Posar-se discòrdies entre algunes persones o esguerrar-se un assumpte que anava bé.



    6. Vegeu també:
    bruixa2
bruixa

Subscriu-te al newsletter

He llegit i accepto la política de privacitat
Llegir més...