Partició sil·làbica: brui_xa Etimologia: d’origen incert, probablement preromà, potser der. de *vroiksa, del cèlt. vroikos ‘bruc’, pel fet d’aplegar-se les bruixes en ermots de brucs 1a font: s. XIII
femení
esoterisme Dona que practica la bruixeria.
per extensió
Dona vella i lletja.
Dona lletja i dolenta.
Nom donat a certs ocells considerats de mal averany.
Nom donat a algunes papallones nocturnes grosses de cos gruixut.
cacera de bruixeshistòria Caça de bruixes.
fer córrer la bruixa Emprar el suborn o altres mitjans il·lícits per a obtenir alguna cosa.
ficar-s’hi la bruixa Posar-se discòrdies entre algunes persones o esguerrar-se un assumpte que anava bé.