OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

brúixola

Partició sil·làbica: brúi_xo_la
Etimologia: alteració del ll. vg. buxĭda ‘capsa’ (del gr. pyxís, -ídos) per influx, en la terminació, del sinònim ll. capsula i amb repercussió de consonants líquides en la inicial br- 1a font: 1323
    femení metrologia
    1. Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants, emprat essencialment per a determinar direccions horitzontals a partir de la direcció aproximada nord-sud.
    2. Tipus de galvanòmetre que té per òrgan mòbil una brúixola col·locada al centre d’una bobina disposada en el pla del meridià magnètic i en el qual és emprat com a parell antagonista el creat pel camp magnètic terrestre sobre l’agulla.
  1. brúixola d’ullera topografia Brúixola topogràfica proveïda d’una ullera fixada a la caixa amb un braç.
brúixola

Llegir més...