OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

buc

Etimologia: del germ. fràncic *buc ‘ventre’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Objecte que forma una cavitat.
    2. Ventre d’un home o d’un animal.
    3. aeronàutica Cos estructural principal d’un aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega.
    4. apicultura Rusc.
    5. automòbil, automobilisme Carrosseria.
    6. construcció Conjunt de les parets i la teulada que limiten l’espai que ocupa una casa.
    7. construcció Caixa o conjunt de parets que limiten una escala i li fan de suport.
    8. construcció naval Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.
    9. geomorfologia Mare, jaç, d’un riu.
    10. història militar Protecció del bust o la caixa del cos usada pels guerrers als segles XIII i XIV.
    11. mobiliari Carcassa total o parcial d’un moble, especialment, en una taula, el cos que conté els calaixos.
    12. mobiliari escambell 2.
    13. nucleònica Revestiment metàl·lic, generalment d’acer, que cobreix l’edifici de contenció d’un reactor nuclear.
    14. transports Caixa o cos principal d’un carruatge, sense les rodes ni el fusell.
    15. de tal buc, tal eixam Refrany amb què hom expressa que les qualitats i els defectes dels fills provenen dels pares.
    16. ficar-se en bucs (algú) figuradament Ficar-se on no li importa.
  1. La cavitat mateixa formada per un buc. El buc d’un ascensor.
  2. Cabuda de la cavitat d’un buc.
  3. pesca Tros més gruixut de la canya de pescar, per on el pescador la sosté.
buc

Llegir més...