OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

bugia

Partició sil·làbica: bu_gi_a
Etimologia: de l’àr. vg. Buǧîa, ar. Buǧâya, nom de la ciutat algeriana de Bugia, d’on a l’edat mitjana s’importaven simis i cera 1a font: 1284
    femení
  1. Candela d’estearina o de cera blanca; espelma.
  2. obsolet diagnosi Sonda.
  3. metrologia
    1. Nom d’algunes antigues unitats d’intensitat lluminosa.
    2. bugia nova Candela.
  4. motors
    1. Element instal·lat al cilindre dels motors d’encesa per guspira que rep el corrent de la magneto o de la bateria i fa saltar la guspira a la cambra de combustió.
    2. bugia d’encesa Bugia.
    3. bugia d’incandescència En alguns motors d’encesa per compressió, resistència elèctrica que serveix per a escalfar l’avantcambra i facilitar així l’engegada del motor.
  5. antigament zoologia Mona.
bugia

Llegir més...