OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

buit | buida

Partició sil·làbica: buit
Homòfon: vuit
Etimologia: del ll. vg. vŏcĭtus, íd., participi arcaic del ll. vg. vŏcāre en lloc del ll. cl. văcāre ‘estar buit’ 1a font: c. 1200
  1. adjectiu
    1. Dit d’un receptacle, d’un lloc, l’espai del qual no és ocupat, especialment d’allò que és destinat a contenir. Un calaix buit. Una bossa buida. La sala era gairebé buida.
    2. [amb un complement] Mancat. Un tros de bosc buit d’arbres. Mots buits de significat .
    3. figuradament Un cap buit (d’idees, de seny).
    4. de buit locució adverbial Sense portar o sense contenir càrrega, passatgers, etc. L’autocar tornà de buit.
  2. adjectiu Que presenta un buit, buidat de la pròpia matèria, balmat.
  3. masculí
    1. Espai buit, que no és ocupat, especialment per allò que és destinat a contenir. No vam trobar cap buit a l’estadi.
    2. figuradament El buit que ha deixat l’absència del mestre.
    3. fer el buit (a algú o a alguna cosa) Fer que hom se n’aparti, no se n’ocupi, etc.
  4. masculí Dins un sòlid, espai no ocupat per la matèria del cos. Un buit de la roca.
  5. masculí anatomia Regió bilateral de l’abdomen, situada entre l’hipocondri i la fossa ilíaca.
  6. masculí
    1. arquitectura i construcció Cadascuna de les obertures (portals, finestres, espais entre columnes, etc.) situades en un pany de paret o en una altra construcció.
    2. construcció Espai buit entre dues parets.
    3. buit per ple Mesurament en el qual no ha estat deduïda la part corresponent a una secció d’obra no feta perquè aquest espai resta ple per algun altre element de construcció.
  7. masculí física
    1. filosofia Espai desproveït de matèria.
    2. Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior del clos.
    3. al buit locució adjectiva i locució adverbial embalatge, envasat i manutenció, emmagatzematge Amb eliminació total de l’aire de l’interior d’un envàs. Embotit envasat al buit.
  8. en buit Dit del funcionament d’una màquina, un motor, un aparell, etc., sense càrrega.
buit

Llegir més...