OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

cacauet

Partició sil·làbica: ca_ca_uet
Etimologia: del nàhuatl tlalkakáwatl ‘cacau de terra’, comp. de tlal·li ‘terra’ i kakáwatl ‘cacau’; la variant cacau és regressiva com a reacció a l’abús de diminutius 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. botànica i agricultura Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Arachis hypogea), de fulles pinnades, piloses, de flors grogues i de fruit que madura sota terra en forma de beines amb diversos grans.
  2. Fruit del cacauet. Comprarem una paperina de cacauets.
    1. Llavor del cacauet.
    2. mantega de cacauet Producte obtingut per un procés de torrefacció, blanqueig i molta fina dels cacauets.
cacauet

Llegir més...