OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

cantar

Etimologia: del ll. cantare ‘cantar habitualment’, der. freqüentatiu del ll. canĕre ‘cantar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. intransitiu Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu. Cantar tot sol, en cor, a plena veu. Cantar amb sentiment. Cantar d’orella.
    2. transitiu Reproduir amb la veu una melodia determinada proferint sons adients o tot confegint les paraules corresponents a la lletra d’aquesta melodia. Cantar una cançó, un himne, una ària. Cantar les lletanies.
    3. cantar com una calàndria (o com un àngel, o com un rossinyol) Cantar molt bé, una dona o un infant.
    4. cantar la palinòdia Retractar-se.
    5. cantar les absoltes figuradament Donar per acabada o morta una cosa.
    6. cantar missa Celebrar la primera missa el nou sacerdot.
  1. transitiu figuradament
    1. Declarar, confessar, algú, coses que havia de mantenir secretes. Cantar un detingut el nom dels companys. Fer cantar algú.
    2. cantar de ple (o de pla) Confessar de ple.
    3. cantar les veritats (a algú) Retreure-li les malifetes.
  2. transitiu
    1. Dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin una munió de persones. El vocal cantava els noms dels seleccionats. Cantar el timoner el rumb de la nau.
    2. Dir (algú) en veu alta alguna cosa a fi que una altra persona en comprovi l’exactitud. Cantar un original a un corrector de proves.
    3. estar (un fet) cantat Ésser fàcilment previsible. La victòria ja està cantada.
  3. intransitiu
    1. Emetre la veu un ocell. Els ocells que canten en el bosc. Despertar-se en cantar el gall.
    2. Fer sentir certs insectes el so que fan posant en vibració certes membranes, fregant l’una amb l’altra les ales del davant, etc. Cantar les cigales, els grills.
  4. intransitiu figuradament
    1. Produir (una cosa) un soroll característic. L’aigua està a punt d’arrencar el bull: ja canta.
    2. Anar balderes dues o més peces d’un mecanisme en moviment i produir un soroll en topar repetidament entre elles.
  5. intransitiu
    1. Resultar malament una cosa, desdir d’una altra. Aquella festa va cantar bastant. Un moble així, al menjador, canta.
    2. Fer pudor, tufejar. Li canta l’alè. Aquest peix canta.
  6. transitiu
    1. Celebrar amb cants, lloar. Cantar el mèrit d’aquell fet.
    2. cantar victòria Gloriejar-se d’ésser vencedor.
cantar

Llegir més...