Etimologia: del ll. cristià charisma, del gr. khárisma, -atos ‘do’
masculí
cristianisme En llenguatge teològic, do especial de Déu atorgat a un cristià i destinat a influir en la comunitat eclesial.
per extensió Capacitat que posseeixen certs individus de conduir els altres i d’inspirar-los sense emprar la coacció ni els incentius materials, virtut de menar una munió de persones només per la força de la personalitat.