i català | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

català | catalana

Etimologia: d’origen incert, probablement de l’ant. catelani, metàtesi de lacetani, gr. laketanoí, ‘lacetans’, que potser cal identificar amb els ka(s)telanoí de Ptolemeu
  1. adjectiu i masculí i femení De Catalunya, dels Països Catalans o del català (llengua).
  2. masculí Membre d’un partit de la noblesa siciliana.
  3. masculí lingüística
    1. Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques i a les llengües gal·loromàniques i molt afí a l’occità, pròpia dels Països Catalans.
    2. català central Dialecte oriental del català, parlat en una part de Catalunya, que inclou el subdialecte septentrional de transició, el barceloní i el tarragoní.
    3. català nord-occidental Dialecte occidental del català, parlat en una part de Catalunya, a Andorra, la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i una part del Matarranya, que inclou el lleidatà, el ribagorçà, el pallarès i el tortosí.
    4. català occidental Grup dialectal del català que inclou el català nord-occidental i el valencià.
    5. català oriental Grup dialectal del català que inclou el rossellonès, el català central, el balear i l’alguerès.
    6. català septentrional Rossellonès.
    7. català septentrional de transició Subdialecte del català central, de transició cap al rossellonès.
  4. femení alimentació, indústries alimentàries Botifarra catalana.
català
Llegir més...