OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

cel

Etimologia: del ll. caelum, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Part de l’espai que apareix com una volta sobre la Terra circumscrita per l’horitzó. Cel blau, clar, serè. Cel emboirat, núvol. Cel cobert.
    2. a cel obert A ple aire.
    3. escopir al cel figuradament Emprar contra algú mitjans que es giren contra un mateix.
    4. posar (algú) fins al cel figuradament Lloar-lo en demesia.
    5. voler tocar el cel amb la mà Pretendre coses impossibles.
  1. astronomia i astrologia Espai que envolta la Terra, poblat pel Sol, la Lluna i els estels. El cel d’hivern.
  2. Reunió d’esferes cristal·lines concèntriques a la Terra on, segons els antics, es movien els estels i cadascuna d’aquestes esferes. El setè cel. El cel empiri.
    1. religió Regió superior considerada com a sojorn de Déu i dels benaurats.
    2. Déu mateix. Faci el Cel que tot acabi bé.
    3. al cel sia
      [abreviatura a. c. s.]
      Frase amb què hom expressa respecte en anomenar un difunt. Això, sempre ho deia la mare, al cel sia.
    4. anar-se’n al cel figuradament Fracassar, dissoldre’s (una empresa, una societat).
    5. baixar del cel figuradament Esdevenir-se impensadament un fet favorable.
    6. ésser (o estar) al cel figuradament Ésser feliç.
    7. guanyar-se el cel (o la glòria del cel) figuradament Patir amb resignació les penes, els treballs, etc.
    8. remoure cel i terra figuradament Fer tots els esforços imaginables per obtenir una cosa.
    9. veure el cel obert figuradament Presentar-se una avinentesa favorable per a assolir allò que ens proposem.
    1. Part superior de certs objectes, de certes construccions, etc., comparable a la volta del cel. El cel d’un llit.
    2. cel ras construcció Revestiment d’un sostre que amaga els elements estructurals o determinades instal·lacions.
  3. pesca Ormeig consistent en un cèrcol que fa d’armadura d’una bossa cònica de xarxa llastada amb una bola de plom.
cel

Llegir més...