i cens | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran Diccionari de la llengua catalana

cens

Etimologia: del ll. census, -ūs, íd., der. de censēre ‘fer una valoració’ 1a font: s. XII
    masculí
    1. Llista oficial de la població, total o parcial, o de la riquesa d’un territori. Cens escolar, agrícola, industrial, d’habitatges.
    2. dret administratiu Padró.
    1. dret civil Imposició, exacció o prestació periòdica, tant en diners com en espècie, tant en l’ordre tributari o fiscal com en el contractual.
    2. dret civil Dret de rebre una pensió anual per raó d’un immoble, a perpetuïtat o per un temps llarg, com a conseqüència d’un establiment o contracte emfitèutic.
    3. cens amb domini dret català Cens que correspon al senyor directe del predi establert en emfiteusi, amb els drets de fadiga i de lluïsme.
    4. cens bord dret català Cens que hom paga en una percepció sense el dret de lluïsme.
  1. cens electoral ciències polítiques
    1. Registre de tots els ciutadans amb dret a vot.
    2. Taxa d’imposició necessària per a ésser elector o elegible o per a exercir determinats drets polítics.
cens
Llegir més...