i cinc | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

cinc

Etimologia: del ll. vg. cinque, ll. cl. quinque, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Quatre més un. Un noi de cinc anys.
    2. per quins cinc sous? Per quina raó?, per quin motiu?
  2. adjectiu i masculí i femení Dit del que fa cinc; cinquè. El cinc d’agost. La cinc de la promoció.
  3. [plural cincs] masculí
    1. El nombre cinc, 5. Un cinc d’espases.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre cinc. Viu al cinc del carrer Gran.
  4. masculí i femení Els cinc primers.
  5. les cinc La cinquena hora des de les dotze de la nit o del migdia. No vindrà fins a les cinc de la tarda.
cinc
Llegir més...