OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

coma 3

Homòfon: koma
Etimologia: del ll. cŏmma ‘membre del període, coma’, i aquest, del gr. kómma ‘fragment, bocí; membre curt del discurs’ 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. Signe de puntuació (,) que marca una pausa de poca durada, usat també en matemàtiques, especialment per a separar, en una fracció decimal, la part decimal de la part entera.
  2. informàtica
    1. coma fixa Notació numèrica en la qual la posició de les unitats se suposa sempre fixa.
    2. coma flotant Notació numèrica que representa un nombre z com a producte xby, on x (la mantissa) és generalment fraccionària, y (la característica o exponent) és sempre entera i b (la base) és un enter positiu normalment implícit.
  3. música Interval de fracció de to.



  4. Vegeu també:
    coma1
    coma4
    coma2
coma

Llegir més...