OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

combustible

Etimologia: del b. ll. combustibĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dit de les substàncies capaces de combinar-se amb l’oxigen i que donen lloc al fenomen de la combustió. Líquid combustible.
  2. masculí tecnologia i química Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen i produeix energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia útil a l’home.
  3. masculí per extensió
    1. tecnologia Elements o composts químics que, per mitjà de reaccions, forneixen energia útil.
    2. astronàutica Substància química de caràcter reductor que conjuntament amb una altra d’oxidant constitueix el propergol destinat a impulsar un coet.
combustible

Llegir més...