OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

compost | composta

Etimologia: de compondre 1a font: s. XIV
  1. adjectiu
    1. No simple.
    2. cos compost (o simplement compost) química Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents.
    3. mot compost lingüística Mot format per composició.
    4. ordre compost arquitectura Ordre que té elements del jònic i del corinti.
    5. temps compost gramàtica Temps de verb que es compon de dos elements o més.
  2. masculí agricultura Producte resultant de la transformació microbiològica controlada, en presència d’oxigen, de residus orgànics diversos, com ara restes vegetals, palla, fems, restes de menjar, etc., emprat per a adobar la terra.
  3. femení botànica
    1. plural Família de sinandres molt nombrosa, de flors pentàmeres actinomorfes o zigomorfes molt sovint reunides en capítols voltats d’un involucre i de fruit en aqueni.
    2. singular Planta de la família de les compostes.
compost

Llegir més...