OBRES

OBRES

Cronologia
Diccionaris de la llengua
Diccionaris bilingües
Divulgació científica
Diccionaris enciclopèdics
Estadístiques
Obres temàtiques
  •    De lliure accés
  •    Prèmium
  •    Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014

Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compost | composta

Etimologia: de compondre 1a font: s. XIV
  1. adjectiu
    1. No simple.
    2. cos compost (o simplement compost) química Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents.
    3. mot compost lingüística Mot format per composició.
    4. ordre compost arquitectura Ordre que té elements del jònic i del corinti.
    5. temps compost gramàtica Temps de verb que es compon de dos elements o més.
  2. masculí agricultura Producte resultant de la transformació microbiològica controlada, en presència d’oxigen, de residus orgànics diversos, com ara restes vegetals, palla, fems, restes de menjar, etc., emprat per a adobar la terra.
  3. femení botànica
    1. plural Família de sinandres molt nombrosa, de flors pentàmeres actinomorfes o zigomorfes molt sovint reunides en capítols voltats d’un involucre i de fruit en aqueni.
    2. singular Planta de la família de les compostes.
compost

Subscriu-te al newsletter

He llegit i accepto la política de privacitat
Llegir més...