Compareu: contar Etimologia: del ll. compŭtāre ‘calcular, comptar’
verb
transitiu Determinar el nombre (d’objectes d’un conjunt) anant-los designant, d’un en un o per grups, amb els nombres de la sèrie natural ascendent. Comptar per parells, per dotzenes, per centenars.
intransitiu
Dir els nombres enters segons llur ordre en la sèrie natural ascendent. Comptar fins a cent. Comptar de zero a trenta.
Comptem a l’inrevés: deu, nou, vuit, set...
transitiu
Mesurar (el temps). Comptar els minuts que falten per a plegar.
Tenir (un cert temps). Jo compto trenta anys d’edat. Aquell casal compta vuit segles d’existència.
a comptar de Prenent com a base (una hora, un dia, un mes, etc., concret). La llei vigirà a comptar del dia u de juny.
comptar les hores (o els dies) Trobar el temps llarg.
tenir els dies comptats Restar a algú un nombre limitat de dies a viure.
tenir... anys ben comptats Haver complert amb escreix aquests anys. Té trenta-cinc anys ben comptats.
intransitiu
Calcular. Sap llegir, escriure i comptar.
figuradament Fer-se càrrec, adonar-se, afigurar-se (emprat només en la forma pots [o pot, o podeu, o poden] comptar). Ja pots comptar la cara que degué fer!
a passes comptades D’una manera lenta i mesurada.
compti! (o compta!)figuradament Exclamacions que indiquen sorpresa, admiració.
donar sense comptar Ésser esplèndid.
poder-se comptar amb els dits Ésser molt pocs, haver-hi un nombre molt reduït (de persones o de coses).