i coneixement | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

coneixement

Partició sil·làbica: co_nei_xe_ment
Etimologia: de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de conèixer;
    2. l’efecte.
    1. filosofia Funció i acte de la vida psíquica la característica dels quals és llur caràcter representatiu i, en el cas del coneixement humà, objectiu.
    2. filosofia Funció i acte intel·lectuals mitjançant els quals el subjecte aprehèn l’objecte o l’estableix.
    3. perdre (o cobrar) el coneixement Desmaiar-se o tornar en si.
    1. Saber, ciència. Les branques del coneixement.
    2. coneixement previ ensenyament Coneixement de què disposa un alumne a l’hora d’iniciar l’aprenentatge d’un altre coneixement relacionat amb aquell que ja té.
  1. dret
    1. Examen judicial de les actuacions.
    2. Declaració que fa una persona o un òrgan administratiu notificant que s’ha assabentat del contingut d’un document o d’un acte administratiu.
  2. dret marítim Document que el capità d’una nau signa i remet a l’armador reconeixent les mercaderies carregades i les condicions del transport.
coneixement
Llegir més...