OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

confit | confita

Etimologia: del ll. confectus, -a, -um, participi de conficĕre ‘fer del tot, compondre, elaborar’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. confitat 1.
    2. per extensió Impregnat, saturat. Una terra confita de pluja.
  2. masculí
    1. Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.
    2. Petita quantitat d’un medicament envoltada d’una capa de sucre fi endurit; dragea.
    3. antigament Fruita o una altra substància confitada; confitura.
    4. irònicament Bala, projectil. L’enemic els obsequià amb una ràfega de confits.
    5. confit de dacsa (o de panís) Al País Valencià i al sud-oest del Principat, gra de blat de moro torrat al caliu o a la paella amb oli i sal.
confit

Llegir més...