i conreu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

conreu

Partició sil·làbica: con_reu
Etimologia: de conrear 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. agricultura
    1. Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el desenvolupament espontani de la natura.
    2. Terra, àrea, conreada; la plantació que hom explota. On acaba la garriga i comença el conreu. El bon estat dels conreus.
  2. figuradament El conreu de les ciències, de les arts.
conreu
Llegir més...