OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

conseller 1 | consellera

Etimologia: de consell 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
    1. Persona que dona consell. Amic de mals consellers.
    2. figuradament L’enveja és mala consellera.
    1. Membre d’un consell. Conseller del banc. Conseller general. Conseller d’estat.
    2. història Nom que prengueren els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans.
    3. dret administratiu Membre de determinats organismes de govern territorial catalans d’origen medieval.
    4. dret administratiu Membre de determinats organismes de govern territorial catalans anomenats consells. Conseller de governació de la Generalitat de Catalunya.
    5. conseller delegat dret mercantil i dret administratiu Membre d’un consell d’administració al qual són delegades de forma permanent algunes de les seves funcions.
  1. història Nom donat, a Barcelona i a diverses poblacions, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels municipis respectius (equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en altres poblacions).



  2. Vegeu també:
    conseller2
conseller

Llegir més...