i contemplació | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

contemplació

Partició sil·làbica: con_tem_pla_ci_ó
Etimologia: del ll. contemplatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de contemplar. La contemplació de les meravelles de l’univers. Estar en contemplació davant un espectacle.
    2. religió Unió amb Déu pel coneixement afectiu. Absort en alta contemplació.
    3. religió Estat de l’ànima lliurada totalment a la meditació.
    1. Atenció que hom fa a una persona o a una cosa per raó de la seva importància.
    2. en (o per) contemplació de locució prepositiva Amb vista a.
  1. plural Complaences, miraments. Voltar algú de contemplacions. Tractar algú sense contemplacions.
contemplació
Llegir més...