i contrast | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

contrast

Etimologia: de contrastar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Oposició, impediment.
    2. fer (o posar) contrast Tractar d’impedir (una cosa).
    1. Oposició o dissemblança de coses o de qualitats que resulta de posar-les l’una al costat de l’altra, de comparar-les. El cel, per contrast, semblava negre.
    2. fonètica, fonologia En un context qualsevol, trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres veïnes.
    3. meteorologia Canvi fort i sobtat del vent vers el rumb contrari al que duia.
    4. paleografia Oposició entre traços gruixuts i prims d’una lletra escrita amb ploma ampla i flonja.
    5. pintura Oposició de dos elements o més d’una representació gràfica per tal de ressaltar-ne un.
    6. contrast d’hipòtesi estadística Prova que consisteix en la realització d’experiències que permetin de determinar el valor d’una variable aleatòria definida en funció de la hipòtesi formulada en termes estadístics.
  1. física nuclear Condició addicional sobre els potencials electroestàtic i vectorial.
  2. literatura Composició literària, gairebé sempre en vers, dotada de moviment dramàtic, que els joglars representaven rudimentàriament.
  3. metrologia i numismàtica
    1. El qui té l’ofici de contrastar.
    2. Acte de contrastar.
    3. Oficina on hom contrasta.
  4. òptica i fotografia Estimació subjectiva de la diferència de claredats entre dues superfícies col·locades l’una al costat de l’altra, és a dir, estimació de la diferència de llurs luminàncies.
  5. substància de contrast diagnosi En la diagnosi clínica, mitjà de diferenciació visual emprat generalment per a l’anàlisi d’estructures cavitàries radiotransparents.
contrast

Llegir més...