■ cor 1
Etimologia: del ll. cor, íd. 1a font: s. XII, Hom.
-
masculí
- anatomia animal i fisiologia animal Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
-
- per analogia Representació convencional d’un cor.
- batre
(obategar)el cor figuradament Estar algú molt emocionat per l’alegria o la impaciència. - estar amb l’ai al cor figuradament Estar envaït d’una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d’allò que pugui ocórrer.
- sagnar el cor figuradament Estar algú molt adolorit a causa d’una ferida moral.
-
- El cor considerat com la seu del sentiment interior. Tenir el cor trist, alegre.
- anar amb el cor a la mà
(otenir el cor a la mà)Obrar amb sinceritat. - de cor
(ode bon cor, ode tot cor)Amb sinceritat, volenterosament. - de cor a pensa
(ode cor i pensa)Sense reflexionar, per simple impuls sentimental. - dir
(oanunciar)el cor(alguna cosa)Pressentir-la. El cor em diu que vindran. - obrir el cor Manifestar els secrets o les intimitats pròpies a algú.
- portar el cor a la boca Ésser obert, sincer.
- sortir del cor Ésser (una cosa) feta amb sinceritat, provenir d’un impuls veritable.
- tenir el cor net Tenir la consciència tranquil·la.
-
- El cor considerat com a seu de l’afecció (especialment de l’amor), de la sensibilitat, de la bondat, del sentiment moral. Tenir bon cor, mal cor. Un cor dur, sec, inhumà, de bronze, de pedra.
- arribar al cor Commoure vivament.
- clavar-se al cor Produir alguna cosa molt sofriment o compassió.
- donar-se mal cor Afligir-se, anguniejar-se.
- ésser tot cor Ésser molt sensible o caritatiu.
- guanyar el cor de
(algú)Captivar-li la simpatia, l’afecte. - no tenir cor Ésser dur de sentiments, poc o gens sensible a l’amor i a la pietat.
- omplir el cor Donar, una persona o una cosa, plena satisfacció als desigs o a les afeccions d’una persona.
- partir-se
(otrencar-se, onuar-se)el cor(a algú)Commoure’s molt de pena o de pietat. - rompre
(otrencar)el cor figuradament Produir una gran pena, un dolor moral intens. - tenir el cor robat
(una persona o una cosa, a algú)Agradar-li bojament. Aquesta noia em té el cor robat. - tenir una pena al cor
(orosegar una pena el cor)Estar molt afligit.
-
- El cor considerat com a seu de la força d’ànim; coratge. Un cor de lleó. Un cor de gallina. No tenir cor de fer una cosa.
- fer el cor fort Sobreposar-se a les adversitats o els perills amb la força de la voluntat.
- veure’s amb cor de
(fer una cosa)Tenir valor, sentir-se capaç, de fer-la.
-
- El cor com a centre de la voluntat, del desig.
- anar
(oanar-se’n)el cor cap a(una cosa)Tenir-ne desig, voler-la amb vehemència. - contra cor antigament A contracor.
- cor
(oa cor, oboca)què vols, cor què desitges Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable. - proposar-se en cor de
(fer una cosa)Proposar-se-la, prendre el determini de fer-la. - tenir en cor de
(fer una cosa)Desitjar de fer-la. - tenir per cor de Tenir intenció de. Avui tinc per cor d’anar al cinema.
-
- antigament El cor humà com a centre suposat de les facultats intel·lectuals, especialment de la memòria i de l’enteniment.
- de cor De memòria. Aprendre, saber, de cor.
-
per extensió
- Part del pit on hi ha el cor. El vaig estrènyer contra el meu cor.
- mal de cor Defalliment, sensació de buidor a l’estómac, produïts per la gana.
-
per analogia
- Part central d’una cosa, la més amagada, la més essencial. El cor d’una fruita. El cor d’una ciutat. El cor d’una qüestió. El cor de l’hivern.
- adoberia Part interior de la peça de sola adobada o treballada.
- botànica En un fruit pomaci, la part interior, de consistència coriàcia, que correspon a l’endocarpi.
- botànica Duramen.
- fusteria Part central del tronc de l’arbre, on hi ha la fusta de més bona qualitat, especialment la més dura i més compacta.
- heràldica Abisme.
-
per analogia
- indústria tèxtil Excèntric de forma de cor, que transforma un moviment circular continu en un altre de rectilini alternatiu de velocitat constant, emprat en diverses màquines de plegament del fil.
- indústria tèxtil En el teler mecànic, peça en forma de plat o de disc de contorn cònic.
- cor de bou zoologia Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis (Isocardia cor), de conquilla cordiforme amb l’àpex retorçat en forma d’hèlix i de dues valves iguals.
- cor de via ferrocarrils Punta que formen dos carrils de vies diferents, en els encreuaments i els canvis de via, en el punt on es tallen, per a donar pas a la pestanya de la roda.
-
jocs d’entreteniment
plural Un dels quatre colls de les cartes franceses, que es distingeix pels cors que duu gravats.singular Carta d’aquest coll.
Vegeu també:
cor2