i cor | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

cor 2

Etimologia: del ll. chorus ‘dansa en rotllo, cor de tragèdia’, i aquest, del gr. khóros, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. teatre
    1. En el teatre grec antic, intervenció de grups de persones amb una funció lírica narrativa.
    2. Fragment que canta o recita el cor. Traduir un cor de Sòfocles.
    3. per extensió Conjunt de persones que dansen o es mouen rítmicament.
  2. música
    1. Conjunt de músics que canten simultàniament.
    2. Societat coral.
    3. Composició musical destinada a ésser cantada per un grup de persones.
    4. Grup d’instruments que col·laboren en l’execució d’una obra musical.
    5. a (o en) cor locució adverbial Cantant o sonant al mateix temps.
  3. cristianisme
    1. Conjunt de clergues, de religiosos o de monges que canten junts l’ofici.
    2. Cadascuna de les dues bandes en què es divideix la comunitat per cantar o recitar les hores canòniques alternativament.
    3. llibre de cor Llibre litúrgic de gran format, manuscrit o imprès, que conté la música que canta el cor durant els oficis litúrgics.
  4. arquitectura Lloc de l’església destinat als cantors, on hom resa i canta l’ofici diví.



  5. Vegeu també:
    cor1
cor

Llegir més...