OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

cranc

Etimologia: del ll. cancer, cancri, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. zoologia
    1. Nom comú dels crustacis decàpodes, amb el cefalotòrax molt més ample i aparent que l’abdomen i amb el primer parell de potes de grans dimensions i en forma de pinça, que comprèn el cranc de fons (Geryon longipes), el cranc dels cocoters (Birgus latro), el cranc de pinces negres (Xantho hydrophilus), el cranc de sopa (Liocarcinus depurator), el cranc llanut (Dorippe lanata), el cranc pelfut (o de llit) (Dromia vulgaris), anomenat també dròmia, el cranc pelut (Eriphia spinifrons), el cranc roquer (o de roca) (Pachygraspus marmoratus), el cranc dimoni (Grapsus maculatus), el cranc vellutat (Pilumnus spinifer) i el cranc verd (Carcinus aestuarii).
    2. cranc de riu Nom comú dels crustacis decàpodes macrurs del gènere Astacus.
    3. cranc rei (o reial) Pessic.
  2. astrologia i astronomia Càncer.
  3. botànica Bolet de la família de les fal·làcies (Clathrus ruber), amb aspecte d’un ou blanc, de contingut gelatinós i que fa pudor de carn descomposta.
cranc

Llegir més...