OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

daina

Partició sil·làbica: dai_na
Etimologia: del fr. ant. dain, ll. vg. damus (cl. damma); l’ant. daine, masculí, passà a daina a partir del pl. daines i per influx de cabra, ovella, etc 1a font: 1361
    femení
    1. zoologia Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels cèrvids (Dama dama), més petit que el cérvol, de banyes cilíndriques a la base i en forma de pala a l’extremitat.
    2. per analogia Lleuger com una daina. Córrer algú com una daina.
  1. escoltisme Dins l’organització escolta, cadascuna de les noies de set a onze anys que constitueixen un estol.
daina

Llegir més...